GUTEMBERG

Gutenberg va néixer un Magúncia, Alemanya, omplir del comerciant fregeix Gensfleisch zu Laden, qui adoptaria més endavant el nom "zum Gutenberg", homònima del Veinat de la família s'havia traslladat.

Abans d'inventar ELS Tipus mòbils havia sigut Joier, coneixedor de l'art de la construcció de motlles i de la Fundició d'Or i Argent; per això va aconseguir fer Excel lents Tipus, valuosos aletes i tot com un artísticament Treball d "orfebre.

El 1434, Gutenberg va traslladar és un Estrasburg va romandre en diversos anys.

Despres de tornar a la seua Magúncia, Gutenberg es va associar amb un comerciant que li finança la impressió de la Bíblia.

No és muda sobre CONEIX ELS darrers anys de la vida de Gutenberg. Va morir el 3 de gener de 1468.

XILOGRAFIA

Procés

Per a realitzar una xilografia, es realitzen tres operacions bàsiques: primer l’extracció de fusta, segon l’entintat del tac de fusta i tercer la impressió de l'estampa.

Així doncs, es necessita un bloc de fusta, tac, que esdevindrà la matriu. Aquest serà rebaixat fins a obtenir el dibuix desitjat. Les eines més utilitzades per extreure matèria són el burí, la gúbia i la ganiveta; amb les que s’extrauran les parts que es desitgen blanques en l’estampa. El segon pas important és l’entintat. S’acostuma a estendre tinta greixosa en una superfície plana com un vidre amb un corró, també anomenat roleu. El corró serveix per entintar la matriu de fusta en les parts elevades, dibuix. Finalment es disposa la planxa entintada en una premsa o en un tòrcul, es col·loca un paper damunt la matriu, es realitza la pressió adient i s’obté l’estampa. L’entintat també es pot realitzar de forma manual amb una cullera o el mateix roleu. L'exemplar imprès es retira aixecant curosament un cantó del paper i separant-lo de la matriu. Quan es tracta de xilografies en color, s'utilitzen matrius diferents, una per a cada color.

[edita] Gravat a fibra o fil

El gravat a fil és aquell que es realitza en la direcció de les betes de la fusta. Tasca que es realitza, normalment, amb gúbies. Es considera el mètode més antic de gravat i la tècnica bàsica del gravat en relleu durant segles.

Tradicionalment s'utilitzen més les fustes de fruiters, com el cirerer o la perera, el roure disposa d’una fusta massa dura per a ser tallada. El segle XX, els artistes han preferit fustes més toves, com el pi. Primer s'allisa la superfície i després s'endureix tractant-la amb una laca, que la fa més resistent a la pressió del tòrcul i facilita el tallat de dibuixos molt marcats. L'artista pot fer la seva composició pintant o dibuixant en la superfície; després, es buida la fusta a ambdós costats de les línies marcades, perquè el contorn de la imatge sobresurti de la superfície del tac.

[edita] Gravat a contrafibra o a testa

Per a realitzar un gravat a contrafil, l'artista empra sobretot el burí, amb el qual grava la imatge a la testa, en direcció transversal.

Aquesta modalitat s'utilitzava sobretot per a il·lustrar revistes i llibres. S'acostuma a emprar la fusta de boix, encara que també són adients les de cirerer i perera. La superfície d'aquestes fustes és dura per naturalesa, el que permet a l'artista crear imatges de gran detall amb línies fines. Variant els espais entre les línies gravades l'artista pot crear els subtils efectes tonals que són propis d'aquesta tècnica. S'aplica curosament sobre la superfície una tinta espessa, de manera que no penetri en les línies gravades. Se situa sobre la matriu un full de paper, prim i suau, i es procedeix a la impressió, bé a mà o fent passar la matriu i el paper pel tòrcul.

[edita] Història

Des del segle VII, es té constància de l'estampació de teixits i targetes de paper amb aquesta tècnica a la Xina. Va suposar la mecanització del procés d'impressió. El primer llibre il·lustrat que es conserva és el Sutra del Diamant, obra de Wang Chich. És una obra que data del 868 i és considerat com un dels més sagrats del budisme. L'artesà Pi Sheng realitza impressions amb tipus mòbils entre el 1041 i el 1048 però, serà a Occident on la impremta s'imposarà.

La xilografia es va introduir a l'edat mitjana a Occident. Les primeres impressions daten del segle XIII, es creu que es tractaria de naips. Les primeres xilografies que es conserven són estampes religioses: una Verge i el nen Jesús del 1418 al Museu de Bruseles, a Alemanya es conserva un Sant Cristòfol del 1423.

En els primers anys apareixen els anomenats llibres xilogràfics, de vint a quaranta pàgines amb textos breus i imatges destacades. Com les bíblies per a pobres, on el cristianisme aprofita la nova tècnica per a acompanyar els seus missatges d'il·lustracions. Amb l’adveniment de la impremta, la xilografia queda relegada a les il·lustracions. En finalitzar el segle XV va perdre força davant de la calcografia que és molt més precisa.

A finals del segle XVIII, Thomas Bewick inventa la xilografia a testa. La fusta tallada a contra fibra resulta molt resistent. S’aconsegueixen resultats de gran qualitat emprant el burí, instrument que s’usava en el gravat calcogràfic.

Avui dia, el seu ús és nul com a tècnica industrial; doncs ja existeixen les tècniques d'estampació fotomecàniques, malgrat això se segueix utilitzant artesanalment.

[edita] Llibre xilogràfic

Entre les mostres més destacades de llibres xilogràfics europeus es troba l'Apocalipsi, editat als Països Baixos i Alemanya a mitjan el segle XV, i la Bíblia pauperum Bíblia per pobres o Ars Moriendi, "L'Art de morir", incunables editats a finals del segle XV a Alemanya. Als origens de la impremta certs llibres que requerien gran tiratge es gravaven plana a plana en planxes de fusta mitjançant procediments xilogràfics, són les edicions dites tabel·làries: a la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya es conserven algunes matrius de fusta, raríssimes, de llibres d'aquest tipus[1].

Els llibres xilogràfics acostumaven ser més pictòrics que textuals. Es realitzaven en menys temps que els llibres pintats a mà tradicionals, però el procés de producció seguia sent laboriós i només resultava satisfactori en el cas de llibres breus i molt sol·licitats. Amb l'increment de l'interès pel saber i per la literatura al Renaixement, es va produir una demanda de llibres de text més densos. L'única manera de produir aquests llibres amb rapidesa i d'una forma relativament barata era emprant els tipus que comporta l'aparició dels llibres tipogràfics. Pel que cap a 1500 aquest mètode havia desbancat gairebé totalment al llibre xilogràfic.

Cal fer esmena dels goigs, composicions poètiques de caire religiós però també polític o burlesc. Primer s’imprimien en fulls separats, amb el temps s’editaren llibres. La part gràfica dels quals acostumaven a ser xilografies al boix. De gran tradició als Països Catalans han esdevingut eina de la normalització lingüística.

[edita]

La Linotípia

Una linotípia (també conegut com linotipo) és la màquina inventada per Ottmar Mergenthaler que mecanitzar el procés de composició d'un text per a ser imprès. Abans que s'inventa la linotípia el procés d'impressió era manual. Cada pàgina d'un diari o una publicació es componia a mà amb componedor i regleta. Sobre una regleta s'anaven disposant les lletres, caràcters tipogràfics o composant paraules, signes de puntuació i espais en blanc, que el Operari havia d'agafar d'uns dipòsits en què es trobaven una gran quantitat de caràcters classificats per ordre. Òbviament, existien diferents tipus de mida per a cada caràcter i es triarien en funció de les característiques i èmfasi del missatge. Per exemple, per compondre els titulars es feia una mida molt més gran que per al corpus del text. Exactament igual, una com es fa avui en dia, només que el procediment era completament artesanal i molt lent i tediós.

Amb la linotípia, el procés de composició es reduïa notablement. L'operador, prement la tecla corresponent ubicada en un similar al teclat de la màquina d'escriure seleccionar un caràcter tipogràfic determinat. La tecla, automàticament la matriu o motlle de la lletra particular quedava lliure i sortia d'un dipòsit que es situava al capdamunt de la màquina. Posteriorment, dit motlle baixava a un centro comú, on aquesta lletra, seguida d'altres, formaven les paraules i espaiats l'operador que havia seleccionat al copiar el text que tenia davant.

Historia de la escritura

película:

- trata sobre la historia de la escritura y de como todo el mundo esta rodeado de letras ,
la primera letra o símbolos fue las pinturas rupreste pintadas a la paret,
el primer apunte para apuntar fue la arcilla,

-fueron los egipcios los primeros en formar la escritura
el papiro fue el primer papel egipcio
los egipcios crearon el pincel para poder escribir es los papiros

nuestro alfabeto viene de las pinturas rupestre,
los romanos fueron los k movieron el abc.
Los romanos abreviaron las frases
i de majusculas crearon las minúsculas
nace LA PLUMA(plumas de ganso)
el pan de ora era para remarcar las letras o los simbolos
el escribir un libro era ya un profesión,
y eran muy caros
la letra O es la madre de casi todas las letras.


Hay muchisimas formas de escritura
cundo nació la imprenta los escribanos se arruinaron
muchos de los escribanos se hicieron maestros.
A los futuros escribanos les era muy difícil hacer las letras bien
nace el plumin de acero dejando atrás el plumin de ganzo.

F)

E)

D)

-Plotter; es una impresora conectada a un ordinador i disenyat per traçar grafics vectorials o dibuixos lineals; planols, dibuixos de peces , etc.
-Impresora matricial; es una impresira amb el cap d' impresió que es desplasa de dreta a esquerra sobre la pagina, imprimint per impacte.
-Impresora Monocromatica; nomes pot produir imatges d' un color, usualment el negre.

B)

m1c1e2

El sistema;

a)










d)

Particions

Avui a clase, hem apres a fer particions de disc dur,
hem fet un exemple partin el pendrive en 4 discs durs diferents.

PDF DOC POST TEST

Get your own at Scribd or explore others: Technology History software blog

Periferics

TIPOGRAFIA

adobe (PS)
apple (MAC)

post script va por su tercera generación y trata de un lenguaje de descripción.
otro creador de lenguaje de página fue HP (pcl), que ahora es uno de los mejores fabricadores de impresoras.

la información gráfica se representa de dos maneras:
-vectorial
-mapa de bits (raster)


·el primer Mac tenia una resolución en la pantalla 72 puntos por pulgada, para que una imagen se vea nítida se necesita una resolución de 300 puntos por pulgada.



Adobe desarrollo un sistema llamado post script (PS), pero a la vez apple i Microsoft desarrollaron un formato tipográfico llamado truetype (TTF)


-post script: esta determinado por dos archivos distintos:
·archivo de impresora (vectorial)
·archivo de pantalla (mapa de bits)


-truetype:
·tiene el formato en uno (archivo impresora + archivo de pantalla, vectorial + mapa de bits), el truetype modificado se llama dfont, la evolución de postscript se llama PDF.


los diseñadores de Adobe cansados de que se utilizara postscript y truetype, decidieron crear un nuevo programa tipográfico llamado OpenType que permitían tener dentro de un solo archivo todas las representaciones graficas que existen y son multiplataformas

M1c1e1

c)




d)






e)





i)

Experiencia
d' usuari : Aqua, Deshboard, Spotlight, Epais, Apple Scrip, Automator, Exposé,
Quick look, Finder, Dock.

MACBOOKAIR!

El nou MacBook Air és encara ultrafins, valoraran i ultra a diferència de qualsevol altra cosa. But somehow there’s room to add so much more. Però d'alguna manera hi ha espai per afegir molt més. A bigger hard drive. Un disc dur major.
I més poder per a les tasques quotidianes. Mobile computing has yet another new standard. Informàtica mòbil encara no ha estat una altra nova norma.

De moment, el fallo més gran es el tema de la carrega de la bateria. Suposo que no trigaran en solucionar-ho amb una actualització de software, pero el fet de que la bateria trigui 8 hores en carregar-se al 100% desde zero, i que s’hagi de “despertar” el MacBook Air per que la carrega es realitzi correctament no ho veig normal.

Un altre tema es la sobreprotecció de la bateria, que fa que l’equip no surti de l’estat de repos si l’has conectat dispositius USB via HUB alimentat fins que no el conectes a la font d’alimentació. Imagino que será per garantir un bon us de l’equip en modus bateria, pero exagerat.

Per altre banda, i aquests problemilles apart, l’equip es genial. Un tamany super correcte, amb un pes perfecte per una portabilitat extrema, i amb una apariencia fragil, pero totalment falsa, doncs, quan el tens a les mans, ja es veu la robustessa de l’aparell.

La veritat, les limitacións del SO que es van comentar, no les he notat pero encara es aviat per haber pogut expremer a tope l’equip.

UNITATS BINARIAS

Presentacion

CORE DATA

Dades Bàsics, de nou en Tiger, completa la visió del Cacau per a la construcció de factors bé aplicacions basades en el model-vista-controlador (MVC) patró mitjançant el subministrament d'una sòlida, flexible i potent model de dades marc. This vision started with Interface Builder which has long provided a world-class solution for defining the user interface, known as the view in MVC terminology, quickly and easily while eliminating innumerable lines of code in the process. Aquesta visió es va iniciar amb Interface Builder que durant molt de temps ha proporcionat un món de classe solució per a la definició de la interfície d'usuari, coneguda com l'opinió MVC a la terminologia, de manera ràpida i fàcil mentre que l'eliminació d'innombrables línies de codi en el procés. Mac OS X v10.3 Panther built on the vision by providing pre-built controller objects in the form of Cocoa bindings which eliminates the need for much of the glue code between an application's user interface and its data model. Mac OS X v10.3 Panther construït sobre la visió mitjançant el subministrament de pre-construïts controlador d'objectes en forma d'enllaços de cacau que elimina la necessitat que la major part de la cua entre un codi de l'aplicació de la interfície d'usuari i el seu model de dades.

Prior to Tiger, however, the tedious job of creating an application's data model, managing it, and saving it to disk has, for the most part, been left up to the developer to handle. Abans de Tiger, però, la tediosa tasca de la creació d'una aplicació del model de dades, la gestió, i guardar-lo en el disc té, en la seva major part, es deixa als desenvolupadors a fer. And, since every application has some sort of data model, this was a problem that every developer had to solve independently. I, ja que cada sol · licitud d'algun tipus de model de dades, aquest és un problema que cada desenvolupador ha de resoldre amb independència. Core Data changes the game entirely. Dades Bàsics canvia el joc completament. Firstly, in the same way that Interface Builder vastly simplifies creating user interfaces, Core Data lets you quickly define your application's data model in a graphic way and easily access it from your code. En primer lloc, de la mateixa manera que Interface Builder simplifica enormement la creació d'interfícies d'usuari, Dades Bàsics li permet definir la seva sol · licitud de model de dades en una forma gràfica i de fàcil accés des del codi. Secondly, Core Data provides an infrastructure to deal with common functionality such as undo and redo and data persistence, allowing you to get on with the task of building innovation into your application. En segon lloc, Dades Bàsics proporciona una infraestructura per fer front comú amb la funcionalitat, com ara desfer i refer i la persistència de dades, el que li permet seguir endavant amb la tasca de construir la innovació en la seva aplicació.

La forma tècnicament correcta per descriure Dades Bàsics és com un objecte gràfic, la gestió i la persistència marc.

El pasado día 10 de enero se presentó en Madrid Generación Mac, un proyecto patrocinado, por ESNE, Macworld, faq-mac, Cocodrilo Libros, macprogramadores, k-tuin, 4D, Asemat y Kanteron, en el que design-nation participó con una presentación sobre Core Data.
En esa presentación, su seguro servidor torturó a los asistentes con un intento de desarrollar una aplicación de la vida real basada en este framework.

Hoy toca colgar tanto el inevitable keynote como un screencast en el que he intentado rematar algún aspecto que, por falta de tiempo, no pude tocar en la presentación.

La aplicación es muy sencilla. Es un desarrollo a medida encargado por el Profesor Dispar para poder registrar la lista de espías que tiene infiltrados en todos los ministerios, y las misiones que cada uno de esos espías tiene asignada. De esa forma, el bueno de la película ya tiene un motivo más (el otro motivo es ligarse a la chica) para perseguir al Profesor: conseguir el disco donde está guardado la aplicación, y ¡destruirlo!.

El keynote (unos 3.2 MB) no aporta mucho por sí solo, sino que sirvió de apoyo para explicar qué es el Modelo-Vista-Controlador y qué es Core Data.
El screencast (unos 60 MB) va un poco más allá de lo que se vio en la presentación del día 19. Lamentablemente, lo he tenido que comprimir bastante, aunque creo que sigue siendo utilizable.

ENLACES

Hoy he llegado a clase a segunda hora por problemas de tren, asi que no me he enterado de la primera parte de la clase de C1.
En esta segunda y tercera hora hemos sabido crear enlaces de conexion de blogs, para que con un solo "clik" podamos acceder a otras paginas.

Etiquetes

a comeeer!

Pirates of silicon valley

la pelicula trata de la entrelazada disputa entre las dos empresas Microsoft, fundada por Bill Gates, y Apple, fundada por Steve Jobs.
Nos explica como fue supuestamente ese proceso de robos y plageos q ambos usaron para llegar a la cima.

la meva primera entrada

Buenas, soy l Jimenez i este es mi super blog.
Mola,e?